Durada: Unes 3 hores (amb parades)
Època: Tardor i bon temps (02/11/2013)
Desnivell: Uns 525 m.
Distancia: Uns 10,5 Km.
Dificultat: Molt fàcil.
Descripció:
Som a la tardor i la Vall d’Aran està espectacular. Els boscos i les faldes de les muntanyes ens ofereixen una barreja de colors típics de l’estació; verds, grocs, taronges, vermells,…
Hem decidit pujar el Moncorbison donat que les vistes des d’aquest modest cim són precioses. Ens plantem a les 8:00 del matí a la Bassa d’Oles per allò d’anar d’hora a la muntanya. Som els primers i no tenim dificultat per aparcar. Fa bon temps i tot l’hora que és no fa fred.
Hem arribat a la Bassa d’Oles agafant la pista asfaltada que surt del poble de Gausach i seguint les indicacions per arribar-hi. Aixequem el cap i ja veiem la nostra fita, el Montcorbison i recordem la primera vegada que hi vàrem pujar fa ja alguns anys.
Agafem el camí que surt de darrera del refugi i seguim la pista assenyalada amb marques blanques i grogues del PR. Trobem paratges preciosos i força bestiar.
Seguim fins que veiem una borda amb un abeurador que es troba ja en prat obert. Des d’aquí comencem a guanyar alçada fent ziga zaga i amb forta rampa pugem camp a través cap a les faldes del cim. El camí és molt fressat i no te pèrdua; l’únic inconvenient que tenim avui és el terra fangòs que ens dificulta cada pas que fem i que ens fa relliscar sovint. Talment sembla com si les nostres sabates tinguessin un iman vers el fang ja que en portem un bon gruix sota la sola.
Una mica per sobre de la cota 2.000 m. decidim que no pugem i cerquem una alternativa per passar el matí. Ens entornem i anem a buscar el PR per anar cap el paratge de la Mair de Diu des Nheus passant pel mirador de Rocaguda on el Tuc d’Entecada sembla a tocar. Des d’aquest punt baixem una mica en direcció NO i trobem en un no res el PR que seguim fàcilment fins arribar a la Mair de Diu des Nheus. Des d’aquí agafem ara la pista que sense pèrdua ens porta de nou a la Bassa d’Oles, ara sí amb una munió de gent que ens recorda la nostra Mola un diumenge el matí.
Tot i que hem canviat plans, l’alternativa trobada, encara que molt plàcida, ens permet gaudir del festival de colors que ens regala la Vall d’Aran cada tardor.
Molt recomanable per fer amb nens i amb família.
PENJATS PER L'ARAN 